Opiniones

PERE CARDONA


OCUPACIÓN
Máster en PNL.

OPINIÓN
Fa aproximadament quatre anys vaig anar a Vila-real a una consulta per deixar de fumar. Hem van dir que en dues sessions podria deixar de fumar, i jo hem vaig dir cap allí ens hi anem.

Abans de seguir, dir que segueixo fumant, però dono gràcies a la persona que hem va recomanar baixar allí, perquè he tingut la sort de conèixer a una de les persones que més ha influït positivament en la meva vida.

Aquesta persona ja fa uns anys enrere era metge de la seguretat social. Ho tenia tot. Feina fixa, casat, una bona casa, fills etc. Què es podia demanar més, el que podríem dir , ja tenia la vida solucionada. Però ell observava que moltes de les persones quan anaven a consulta, el que més necessitaven era ajuda a nivell emocional, més que per problemes de la pròpia malaltia. I com ja sabeu com funciona així de la seguretat social, en 5 minuts que sol durar una consulta no dona per a molt.

Un dia va descobrir totes aquelles tècniques que aquells dos investigadors americans havien posat al servei de les persones, i que ell creia que eren molt efectives per ajudar a la gent a nivell terapèutic, i va decidir deixar la medicina tradicional amb tot el que per a ell li va suposar. Abandonar una feina fixa per ficar-se en un mont que en aquells temps ( estem parlant de fa 15 anys enrere ) no era gents coneguts aquí. Era pràcticament com tirar-te a la piscina i no saber si hi haurà aigua. Però ell considera que les persones necessiten un tracte molt més personal quan les visita. Considera que amb la majoria de casos tractar a les persones amb medicaments l'únic que aconsegueixes es matar l'herba però deixes l'arrel. Ell el que busca per ajudar a les persones és trobar l'arrel dels problemes i des de allí ajudar a que la persona per ella mateixa trobi les solucions.

A aquesta persona li diuen Pepe i li dono les gràcies per que sense la seva ajuda, confiança i molta paciència jo no estaria fent aquest programa.

Podria dir que abans de conèixer a Pepe i aprendre dels seus coneixements, hem considerava en general una bona persona. Però a mesura que he aprés els seus coneixements ara diria que era una bona persona inútil inconscient. Per inconscient direm que son les habilitats que fem sense pensar-les. Les persones que tenen la capacitat de caminar, quan es desperten pel matí no pensen si sabran caminar o no. Així ja està a l'inconscient de la persona. T'aixeques i camines. I igual que caminar, podríem dir respirar, el bategar del cor. Amb el ritme de vida que portem sols ens faltaria estar pensant quan em de respirar i quan a de bategar el cor. Crec que si aquestes funcions les deixarem a la part conscient, es a dir en teoria la part que pensa correctament, no duraríem ni un minut.

I per inútil podria expressar-ho amb aquelles coses que també fem ja inconscientment com criticar, jutjar, pressuposar, pensar molts de cops que el que jo penso es la veritat.

Qui soc jo per criticar i normalment quan es critica no es fa de forma constructiva, si no més aviat es al inrevés. Qui soc jo per jutjar els actes de les altres persones. Qui soc jo per pressuposar si una cosa està ben feta o no, quan la majoria de vegades no tenim la mes mínima informació del que a passat.

Cada matí quan ens llevem ens mirem a nosaltres mateixos i ens mirem al melic per a veure com som realment nosaltres. Com actuem. Ens agradaria a nosaltres que ens critiquen, jutgen i pressuposaren de les nostres actituds sense nosaltres saber-ho?.

Ara en aquest moments, i quan dic ara es en aquest present em considero una bona persona inútil conscient. Es a dir considero que he millorat en algunes coses, però segueixo sent una persona inútil en relació amb el que parlàvem abans. El que passa es que ara quan realitzo alguna de les accions abans esmentades, soc conscient de que les faig, i ja no em quedo tan ample i tranquil com abans. Sé que les coses les puc fer millor i respectar molt més a les persones, i també respectar-me molt més a mi mateix.

I en definitiva, i per a mi seria un gran èxit en aquesta vida, seria esborrar la paraula inútil, i poder arribar a ser una bona persona inconscient. Es a dir, ser una bona persona des de que em llevo fins que em torno a gitar, i no tenir que estar pensant en ser una bona persona, igual que no penso quin es el meu ritme cardíac, ni quantes respiracions faig al dia, ni penso si sabre caminar.